Valeria Castro

La joveníssima Valeria Castro és propietària d’una veu sensible, fràgil, propícia per a l’esgarrifança. Nascuda fa 22 anys a la Palma, la tercera de les germanes Castro pertany a aqueixa generació novíssima familiaritzada amb la terminologia del trap, els tanganas, el reguetón o el perreo, però la seua veu, en obert contrast, s’alça sàvia, arrelada i antiga, com si provinguera d’una dona major i amb l’ànima lacerada pels pesares de la vida. “No soc tan, tan vulnerable com les meues cançons, però m’aproxime molt com a persona a aqueixa mateixa vulnerabilitat. En cas contrari no podria ser cantant: em sentiria actriu. I jo necessite que la meua identitat i la meua vida coincidisquen amb el que després reflectisc a través de la música”.

A punt de llicenciar-se en Biotecnologia, la palmera confessa que el seu pla de vida queda molt més prop dels escenaris que dels laboratoris. Amb quatre anys va començar a estudiar a l’Escola Insular de Música de la Palma. Un dia de 2017 va veure com les seues xarxes embogien: Alejandro Sanz havia compartit en Twitter un dels seus vídeos de versions que acostumava a penjar, acompanyat del text «Quan s’uneixen talent i dolçor succeeixen coses com aquesta». A partir d’ací s’inicia un camí que desemboca en el seu primer EP, titulat chiquita: «Ho vaig triar perquè així és com em sent, més que tímida soc una persona amb pors, a vegades insegura, i amb la música intente créixer, sentir-me més gran, però a l’ésser el primer treball volia acostar-lo a les meues arrels», que li ha catapultat a ser a ulls de la crítica i la indústria com una de les grans promeses de la cançó hispana. Lletres sensibles carregades de memòria i honestedat, i una estètica cuidadísima en cada vídeo, acompanyen a un so impregnat de l’herència musical que tix llaços amb la música folklòrica de les illes canàries.

Socials

Leave a Reply

Your email address will not be published.